Publicat a

Pinya, la Reina de les fruites exòtiques

Origen

És una planta tropical originària de Brasil, Bolívia i Paraguai o possiblement també podria ser del nord de Sud Amèrica. Alhora, es pot trobar conreada a altres països tropicals i subtropicals per a l’obtenció del seu fruit. És una planta herbàcia, perenne, de la família de les bromeliàcies que creix sobre terra ferma. Podem dir que és molt valorada per la seva acció depurativa  i és molt recomanada per a persones amb cel·lulitis o sobrepès.

Nutrients

La pinya és una excel·lent font d’antioxidants que combaten els radicals lliures i endarrereixen l’envelliment. Fins a un 85% d’aquesta fruita tropical és aigua, això significa que té un gran efecte diürètic, saciant i que aporta molt poques calories. A més, és un fruit tropical ric en fibres i hidrats de carboni, així com en vitamines A, B1, C, potassi, magnesi i calci. La pinya té vitamina C i és rica en àcids cítric i màlic, responsables del sabor lleugerament àcid de la pinya. L’àcid cítric és un important potenciador de l’acció de la vitamina C.

Aliada en excessos d’alimentació

La seva bellesa física, la seva jugossitat i els seu aroma la converteixen en un aliment idoni per als plats més elaborats i per una altra banda, es tracta d’un aliment digestiu i quasi vital després dels excessos en alimentació típics d’aquesta propera època. La pinya posseeix una enzima, la bromelia, que està en el tall i en el fruit i facilita la digestió. En concret, té la virtut de fragmentar les proteïnes i convertir-les en aminoàcids el que afavoreix el procés digestiu.

Com escollir-la

Per escollir-la cal comprovar que l’escorça de la fruita no s’enfonsa sota la pressió del dit. Una vegada tallada, convé consumir-la el més aviat possible, ja que s’acostuma a fer malbé ràpidament.

Publicat a

La ceba, un fantàstic aliat per a la nostra salut

Origen i característiques

La ceba és el bulb subterrani i comestible que creix en la planta del mateix nom. Es tracta d’una hortalissa d’origen asiàtic conreada des de 6.000 a. de Crist. Era considerada quasi un talismà per als egipcis, que li atribuïen alleugeriment de nombroses malalties. També era apreciada per grecs i romans. Des d’Àsia es va estendre per Europa, d’on va passar a Amèrica.

La ceba (Allium cepa) pertany a la família de les Liliàcies. Es conrea pel bulb subterrani que desenvolupa. Aquest òrgan està format per la base de les fulles de la planta, que se superposen unes sobre unes altres i s’inflen. Si es manté un segon any en camp, la planta emet una tija de fins a un metre sobre el qual apareix la inflorescència, amb multitud de flors petites.

És una planta bianual, és a dir, el seu cicle dura dos anys. Durant el primer forma el bulb pel qual es conrea, i si es deixa un any més en camp floreix.
Es molt  bona per a totes les afecciones respiratòries tals com la tos,  grip, o bronquitis.

Propietats beneficioses

Ajuda a protegir-se contra enfermetats infeccioses. Poseeix propietats depuratives i desinfectants. Una de les avantatges de la ceba es que pot menjar-se crua o cuita sense perdre massa les seves qualitats dietètiques. La seva olor característica es deu a la seva riquesa en compostos de sofre, en concret cisteina-sulfòxits, que també són els principals responsables de les llàgrimes per irritació dels ulls.

Les propietats de la ceba van molt més enllà de ser un aliment depuratiu: cardio saludable, diürètica, prebiòtica, digestiva, antioxidant, antidiabètica, anticancerígena, antisèptica.

Més enllà de les seves nombroses propietats terapèutiques la ceba és una hortalissa repleta de virtuts culinàries. Ingredient indispensable en una cuina sana. Posseeix textura i un intens aroma, el que permet emprar-la com a condiment i com a aliment.

Estudis indiquen que la simple ingesta de dos o tres cebes a la setmana té ja efectes beneficiosos per a la salut, ja que augmenta les defenses i protegeix enfront a l’envelliment.

Podem concloure dient que la ceba és un excel.lent aliment que ens acompanya a la cuina de casa nostra i també  és un magnífic medicament natural.

Publicat a

Els beneficis per a la salut i el valor nutricional dels llegums

legumbres

Els cigrons, les llenties, les mongetes seques o els fesols, els pèsols, les faves, i la soja són llegums, els quals es defineixen com les llavors netes i sanes procedents de les plantes de la família de les lleguminoses.

Es tracta d’un grup d’aliments molt valuós des del punt de vista nutricional, així com des de la vessant gastronòmica i de la seva accessibilitat econòmica.

Beneficis per a la salut

La composició nutricional dels llegums explica, en gran part, els beneficis múltiples per a la salut que s’associen al consum. L’elevat contingut en fibra que tenen proporciona sensació de sacietat i facilita el trànsit intestinal. Els estudis arriben a la conclusió que la ingesta habitual de llegums disminueix el colesterol, els triglicèrids, alguns tipus de càncer i promou la salut cardiovascular.

Valor nutricional

Pel que fa a la composició nutricional, els llegums destaquen tant pels nutrients beneficiosos que contenen (fibra, vitamines, minerals, antioxidants, proteïnes, hidrats de carboni), com pel fet de no aportar (o d’aportar-los en molt petites quantitats) aquells nutrients que es recomana limitar (sal, greixos saturats i sucres).

A la Piràmide de l’alimentació saludable, els llegums estan representats tant a la base, en el grup d’aliments farinacis (amb el pa, la pasta, l’arròs i la patata), com en el grup d’aliments de consum setmanal (amb les carns, els peixos i els ous). Això es deu al fet que són aliments rics en hidrats de carboni, com els farinacis, i també rics en proteïnes, com els proteics.

Per la seva riquesa en proteïnes, són uns substituts ideals de les carns, de les quals, al nostre entorn, se’n fa un consum excessiu. Per exemple, 100 grams de llenties seques contenen 24 grams de proteïnes, mentre que 100 grams de filet de vedella o de pit de pollastre, n’aporten 20 grams.

Encara que els llegums són pobres en l’aminoàcid essencial metionina, aquesta falta no suposa cap problema en el context d’una alimentació equilibrada, ja que és compensada per altres aliments que contenen metionina en més proporció.

Així doncs, no és necessari, des del punt de vista nutricional, la mescla de llegums i farinacis (llenties amb arròs o cigrons amb fideus, per exemple) en un mateix àpat, ja que la complementació d’aminoàcids es dóna al llarg del dia.

Cal recordar, a més, que els llegums són aliments molt complets, nutricionalment. Això vol dir que, sovint, les preparacions a base de llegums poden ser excel·lents plats únics o segons plats (acompanyats d’amanides, sopes, cremes, fruita fresca, etc.), i són també la font de proteïnes més econòmica que podem trobar.

Els llegums no contenen gluten, per la qual cosa són un aliment apte per a les persones amb malaltia celíaca. Per la seva composició molt rica en fibra, són també un gran aliment per a persones amb diabetis i amb accés de pes.

Publicat a

Aliment saludable: Mongeta del ganxet

image

Informació general

La mongeta del ganxet té una forma aplanada, similar a la d’un ronyó, amb un ganxet a un dels extrems que n’és el tret característic i que li dóna nom.

De grandària mitjana, a la boca té una elevada cremositat i un gust suau, fi i persistent molt agradable al paladar. La pell és lleugerament rugosa i poc perceptible un cop la mongeta està cuinada.

La mongeta és la llavor de la mongetera (Phaseolus vulgaris), de la familia de les fabàcies o lleguminoses, planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques, enfiladissa o de mata baixa segons la varietat. La seva morfologia és molt variada.

Informació nutricional

La mongeta, com la resta de llegums, és un aliment que conté principalment hidrats de carboni complexos. A més, aporta una quantitat important de proteïnes i fibra.

Els principis actius més destacats de la mongeta són els àcids nucleics i les proteïnes. Aquests àcids, descompostos a l’estómac en nucleòtids i després transportats per la sang, són components vitals ja que reparen i regeneren les cèl•lules de manera que les rejoveneixen.

El contingut en albúmina les fa indispensables per al manteniment del metabolisme cel•lular. Sense aquesta aportació, l’activitat de les cèl•lules del cos disminuiria, cosa que ens provocaria esgotament, irritabilitat, intranquil•litat, falta de concentració, nervis, etc.

Les mongetes també contenen gran quantitat d’oligoelements entre els que destaquen el manganès (necessari per al creixement capil•lar), el molibdè (important per al metabolisme), ferro, calci i potassi.

També és ric en vitamina C i diverses vitamines del grup B. La fibra que proporcionen les converteix en un remei intestinal que regula la digestió i capta els tòxics i les greixos.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 7,9 g; Greixos: 1,8 g; Proteïnes: 19,2 g; Hidrats de carboni: 61,5 g; Fibra: 4,3 g; Calci: 228 mg; Fòsfor: 407 mg; Ferro: 5,5 mg; Magnesi: 140 mg; Sodi: 24 mg; Potassi: 1,4 g; Zenc: 2,79 mg; Tiamina: 0,62 mg; Riboflavina: 0,14 mg; Niacina: 1,7 mg; Àcid fòlic: 0,3 mg; Energia: 332 kcal.

Denominació d’Origen Protegida (DOP)

La mongeta del ganxet és un dels productes d’horta del Maresme que té Denominació d’Origen Protegida (DOP), un reglament que vetlla per tal que es compleixin tots els requisits necessaris, des de la producció fins a la comercialització, per aconseguir un producte de màxima qualitat.

Tot i que es conrea a nombroses comarques de Catalunya, només al Maresme, el Vallès Oriental i Occidental i una petita part de la Selva, la mongeta del ganxet està protegida per la DOP, la qual cosa garanteix la màxima qualitat del producte. També és en aquestes comarques on es dóna la major part de la producció, una bona part de la qual es comercialitza mitjançant les cooperatives agràries.

Cultura gastronòmica

Als mesos de novembre i desembre se celebren les Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet del Maresme, jornades durant les quals s’organitzen activitats diverses per apropar el fesol conreat al Maresme a la gent i menús especials als restaurants dels municipis participants.

 

Publicat a

Aliment saludable: tomàquet

El tomàquet (Lycopersicum esculentum) pertany a la família de les solanàcies, com el pebrot o l’albergínia. L’origen d’aquesta planta el trobem a la zona tropical de centre i sud-amèrica.

A casa nostra tenim una gran riquesa en varietats de tomàquets, i en els darrers anys se n’estan recuperant moltes que havien quedat oblidades. La seva forma difereix segons la varietat (esfèrica, allargada, periforme…).

Per citar-ne algunes, destacarem el Raf i l’Esquena Verd com a dues bones opcions per incorporar el tomàquet a l’amanida.

Què ens aporta?

El principal component del tomàquet és l’aigua i, per tant, el seu valor energètic és molt baix. El contingut en sucres és lleugerament superior a la resta de verdures, la qual cosa fa que tingui un lleuger gust dolç. La seva importància recau en l’elevada aportació de vitamines, minerals i fibra. Té un elevat efecte antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, vitamina C i carotens.

El tomàquet és una hortalissa que destaca per ser una bona font de vitamina C, i de provitamina A (betacarotens).

A més, el tomàquet i els seus derivats (triturats de tomàquet, salses, sopes, sofregits, etc.) destaquen pel seu contingut en licopè, un compost amb elevat poder antioxidant i responsable del seu color vermell. La quantitat de licopè incrementa amb la maduració i també amb el fet de créixer a la planta. Triturar i cuinar el tomàquet així com mesclar-lo amb oli d’oliva, facilita l’absorció del licopè.