Educació i vida sana
El llorer (Laurus nobilis) és un arbust perennifoli de fins a 15 m d’alçada. Té unes fulles lanceolades, enteres de color verd fosc lluent. Les flors són groguenques i apareixen en peus diferents les masculines i les femenines. Es cultiva a tota la mediterrània des de l’antiguitat.
Les fulles són comestibles i es cullen tot l’any. Quan són seques es posen als estofats i altres guisats, sent una de les herbes tradicionals de la cuina mediterrània.
El julivert (Petroselinum crispum) tot i que es tracta d’una planta bianual resistent al fred, es conrea com si fos anual. El seu fullatge dens forma mates de 25 a 30 cm d’alçada. Al segon any produeix petits grups de flors verd groguenc que indiquen que la planta ha assolit la maduresa i s’hauria de substituir.
Farem servir les fulles per fer els preparats de fines herbes i bouquet garni, salses, amanides, plats amb ous, sopes o per guarnir diversos plats.
L’estragó (Artemisia dracunculus) és una de les herbes culinàries més sol·licitades. Te les fulles allargades, estretes i flexibles i un gust anisat. Forma un arbust dens de 60 a 90 cm d’alçada i uns 45 cm d’amplada. Per aconseguir una planta ben robusta podarem baix a la tardor.
Farem servir les fulles per els preparats de fines herbes, amanides, tomàquets, aus i per adobar olis i vinagres.
A aquesta activitat parlarem del cultiu d’herbes aromàtiques a la Conca de Barberà, que segueix mètodes respectuosos amb el medi ambient i amb un procés d’assecat lent i natural tot conservant les propietats organolèptiques.
Gaudirem fent un tast dels productes elaborats a partir de vint-i-cinc espècies de plantes diferents: sals aromàtiques, patés vegetals, xocolates…
Xerrada-tasteta a càrrec d’Armand Folch Soler, d’Herbes de la Conca. Activitat en col.laboració amb el Mercat de la Terra de Slow Food Barcelona.
Activitat Herbes aromàtiques intestinal Espai Centre Cívic El Sortidor Adreça Plaça Sortidor, 12 Població 08004 Barcelona
Informació i inscripcions Web
Des de l’antiguitat l’home ha cultivat plantes aromàtiques per confeccionar tot tipus de productes cosmètics, condimentar tota classe d’aliments, obtenir remeis per guarir malalties i també com a plantes de jardí per les altes qualitats ornamentals que posseeixen.
El cultiu de les plantes aromàtiques el tenim documentat des de l’antiguitat, a Egipte ja les cultivaven per les seves propietats medicinals i també eren utilitzades pels rituals religiosos.
Grecs i Romans van ser grans estudiosos i coneixedors botànics que van estendre pels seus dominis les propietats i usos de les plantes aromàtiques i medicinals.
A l’Edat Mitjana el cultiu, estudi i utilització de les herbes aromàtiques es concentrà als jardins claustrals del monestirs, on els monjos preservaren els coneixements sobre elles assolits fins el moment.
A partir del segle XVl es creen jardins de plantes aromàtiques i medicinals a les universitats europees per estudiar botànica i medicina, sent el primer el de la Universitat de Pàdua fet l’any 1545.
El coneixement de les propietats d’aquestes plantes ha augmentat amb el pas del temps, convertint-se en el pilar de la medicina, formant part de la cultura gastronòmica de tots el pobles i havent creat una indústria cosmètica molt important arreu del mon.
La conca mediterrània acull una gran quantitat de plantes aromàtiques entre la seva vegetació arbustiva que podem cultivar als nostres jardins i terrasses, ornamentant-los i facilitant-nos herbes fresques per donar sabor als nostres plats.
L’orenga (Origanum vulgare) és una planta herbàcia, sovint lignificada, de tiges erectes, ramificades i una mica aromàtica. Creix a les vorades humides dels boscos caducifolis. Floreix de juliol a setembre en color porpra violeta.
Es fa servir per condimentar plats de carn, salses, aromatitzar olis i vinagres, sent una de les herbes clàssiques en la condimentació de les pizzes.
El seu nom ve de les paraules greges oros i ganos, que volen dir muntanya i alegria respectivament.
El romaní (Rosmarinus officinalis L.) és un arbust aromàtic propi de brolles i terrenys assolellats. Utilitzat en jardineria, sobretot els seus híbrids reptants. Les fulles són linears, endurides i de color verd grisenc i les flors són blaves.
El fem servir per condimentar sopes, guisats, plats de carn i per aromatitzar olis i vinagres. Té una arrelada tradició popular, en usos medicinals, culinaris i cosmètics.
Considerat símbol de la fidelitat amorosa es solia portar en els casaments i també en els enterraments com a mostra de dolor i record.
La menta (Menta x piperita) és una herba perenne d’uns 60 cm d’alçada que fa una olor molt característica. Les fulles són ovalades i dentades, i es disposen de dues en dues on hi ha un nus. Les flors són liles i fan inflorescències en forma d’espigues a l’estiu.
És una planta que es cultiva i es consumeixen les fulles i els brots tendres. Se sol collir a la primavera abans que floreixi, però en general es pot collir tot l’any. Les aplicacions a la cuina són moltes, en guisats, amb verdura, en begudes, dolços o infusions.
La menta ha estat utilitzada durant segles. Antigament es col·locava en les tombes dels faraons egipcis. Els grecs advertien als soldats del consum de menta pels seus efectes afrodisíacs ja que això debilitava les seves forces combatives . El seu refrescant aroma va fer que la fessin servir en perfum.
Els romans també feien ús com a herba de cuina. Barrejant-la amb mel, per al seu alè després de beure vi, pràctica castigada per a ells amb la mort.
Els àrabs bevien té de menta per a augmentar la defensa contra els insectes transmissors d’enfermetats i com afrodisíac.
La farigola (Thymus vulgaris) és una planta llenyosa perenne de fins a 30 cm d’alçada. Molt aromàtica i té una forma arrodonida. Floreix de març a juny amb unes floretes color rosa. Creix a les terres baixes i pedregoses amb molta insolació.
Els brots tendres es fan servir per condimentar els rostits juntament amb altres plantes aromàtiques. També se’n fa sopa, amb pa, all, sal i oli.
La farigola és originària de la regió mediterrània, on és molt comuna com a planta silvestre. Aquesta herba va ser utilitzada pels grecs com a encens en els seus temples. Una llegenda explica que la farigola va néixer de la llàgrima de la bella Helena, a qui els déus van convertir en planta.
El cibulet (Allium schoenoprasum) creix en mates compactes de 30 cm d’alçada i te fulles linears. Flors porpra que surten a principi d’estiu. Li agrada estar a ple sol i no es gaire exigent en el terreny de cultiu, tolerant la manca d’aigua un cop està ben establerta. És una planta que repel·leix els insectes.
Es fan servir les fulles tendres en la preparació de fines herbes, per amanides o plats d’ou. Cuites les podem afegir a salses o guisats. Les flors es poden utilitzar per decorar amanides o guisats.
Millor no cultivar-lo al costat d’altres liliàcies com la ceba, el porro o l’all. És bon company de les umbel·líferes com la pastanaga o el julivert.