una mica d’història per situar-nos
Des de l’antiguitat l’home ha cultivat plantes aromàtiques per confeccionar tot tipus de productes cosmètics, condimentar tota classe d’aliments, obtenir remeis per guarir malalties i també com a plantes de jardí per les altes qualitats ornamentals que posseeixen.
El cultiu de les plantes aromàtiques el tenim documentat des de l’antiguitat, a Egipte ja les cultivaven per les seves propietats medicinals i també eren utilitzades pels rituals religiosos.
Grecs i Romans van ser grans estudiosos i coneixedors botànics que van estendre pels seus dominis les propietats i usos de les plantes aromàtiques i medicinals.
A l’Edat Mitjana el cultiu, estudi i utilització de les herbes aromàtiques es concentrà als jardins claustrals del monestirs, on els monjos preservaren els coneixements sobre elles assolits fins el moment.
A partir del segle XVl es creen jardins de plantes aromàtiques i medicinals a les universitats europees per estudiar botànica i medicina, sent el primer el de la Universitat de Pàdua fet l’any 1545.
A casa nostra
El coneixement de les propietats d’aquestes plantes ha augmentat amb el pas del temps, convertint-se en el pilar de la medicina, formant part de la cultura gastronòmica de tots el pobles i havent creat una indústria cosmètica molt important arreu del mon.
La conca mediterrània acull una gran quantitat de plantes aromàtiques entre la seva vegetació arbustiva que podem cultivar als nostres jardins i terrasses, ornamentant-los i facilitant-nos herbes fresques per donar sabor als nostres plats.
